Impulsat per AOC

Ajuntament Totes les administracions
 Vols canviar la mida? A  A  A
Et trobes a:  Portada > Història

Història

El poble (573 m. d'altitud, 130 habitants) és situat prop del riu i la carretera de les Borges Blanques a Igualada. Té un nucli antic de regust medieval, amb infinitat de llocs evocadors, especialment la Plaça Major. La toponímia del lloc conserva noms històrics com el del Portalet, d'Orient, del Pou o de la Font, o carrers dedicats als seus personatges singulars, com el rector Francesc Vicent Garcia, Mn. Ramon Corbella, el P. Guim o el pintor Pinet.

 
 

La repoblació cristiana és anterior al 1038, feta sota l'empenta dels Queralt i Cervelló. Fins ben avançat el segle XII, la vall de Vallfogona s'anomenava Vallis Alfedi o vall d'Alfeu, que també apareix escrit com Alfez o Alfoz, que correspondria a l'antropònim Alfeu. 

Els templers, el 1193, hi tenien ja instal·lada una preceptoria, que evolucionà fins a convertir- se en comanda. En depenien Albió, la torre i la quadra de Carbonell. A partir de la dissolució de l'orde el 1312, la comanda passà als hospitalers. El 1416 els hospitalers feren restaurar el castell, que continuà com a cap de comanda fins el 1811, coneguda com a comanda de Vallfogona de Comalats. Els comanadors tenien domini i jurisdicció total -per adquisició al rei Pere III el 1312- i per això exercien el dret a forques.

El poble era tancat i fortificat amb muralles i torres -alguna, com la torre del Planell, es conservà fins al segle XVIII, en què fou demolida-; es regia per un consell que regulava la vida social i els béns comunals. Consta l'existència d'un hospital que, fins al segle XIX, assistia a pelegrins i malalts. Al terme es troben restes de l'antiga capella de Sant Pere dels Bigats, datada al segle XIII, i a la qual el poble anava en processó el primer de maig.

Un dels personatges importants de la població és Francesc Garcia i Torres (Tortosa, 1582-Vallfogona, 1623), conegut com el rector de Vallfogona. Havia estudiat a Lleida i Vic, i el 1607, dos anys després de ser ordenat, guanyà per concurs la parròquia de Vallfogona. Home intel•ligent i picaresc, partidari dels nyerros i amic de Rocaguinarda, és autor d'una àmplia obra poètica conservada només en part, de comèdies, etc. Fou secretari del bisbe de Girona i es relacionà amb poetes de l'època, com Lope de Vega. Des de 1951 té monument a la vila, i les rajoles que anuncien la toponímia urbana porten frases commemoratives seves. 

També cal esmentar, entre els homes famosos de Vallfogona, Mn. Ramon Corbella i Lloret (Vallfogona 1850 -Vic, 1924), eclesiàstic i militar. Fou secretari dels bisbes Josep Morgades i Josep Torres i Bages. Durant la Tercera Guerra Carlina obtingué el grau de comandant. Fou ascendit a canonge de Vic l'any 1901 i hi desplegà una notable activitat literària, així com diversos estudis de caràcter històric. També disposa d'un monòlit erigit en recordança de la seva obra